Entrevista a Jordi Savall

El passat 30 de Novembre, Jordi Savall, un dels musics més reconeguts a nivell mundial en el camp de la música antiga, va oferir un concert a la nostra ciutat dins del marc del XXè Festival de Musica Antiga de Mataró. Una ocasió que vàrem aprofitar per a fer-li la següent entrevista.



- D'aquest repertori que ens interpreta avui, que es un repertori podriem dir de l'edat d'or de la viola de gamba, què els hi diria vosté als oients de Mataró Ràdio, potser als menys entesos sobre aquesta música.

- Bé, es un repertori que tot i essent molt específic d'una època, de l'època del barroc francès, és un repertori molt accessible perque son musiques que ens parlen d'una tendresa o d’una gràcia que no ha perdut res de la seva frescor. Amb una poesia, amb una qualitat de so, que ens permet escoltar l'instrument dolçament sense tinguer de deixar-nos d'escoltar nosaltres mateixos; que permet escoltar aquesta música estant amb un amic i parlar amb aquest amic sense que això t'avassalli, Jo crec que son musiques que cada vegada més es faran mes essencials, n'estic convençut, i amb l'evolució que hi ha, aquestes musiques cada vegada aniran més buscades, perque el mon cada vegada en té menys de musiques aixi. Per tant, de la mateixa manera que quan viatges per la muntanya i de cop i volta arribes a una capella romànica i dius: quina meravella! i disfrutes d'aquella cosa a la vegada tan primitiva i tan refinada… doncs, de la mateixa manera, també en un món aixi, cada vegada hi ha menys espai per la poesia, per la tendresa, per la bellesa… i aquestes músiques son petits oasis que ens permeten retrobar tot això.

- Jordi Savall es la segona vegada que ens visita a Mataró, recordem bé que fa uns anys que va venir i va interpretar amb tot el conjunt orquestral les Vespres de Joan Pau Pujol...

- Exactament

- Tots els mataronins aficionats a la musica antiga des de llavors sempre ens hem preguntat, algun dia hi haurà un enregistrament d'aquestes vespres?

- Jo també m'ho he preguntat moltes vegades, però... per realitzar una gravació d'aquesta envergadura es necessita un bon equip de mecenes, perque son enregistraments que impliquen un equip de cantants i de musics molt important i molts dies treball i aixo té un cost molt elevat. Com a productor, jo mateix, el problema que he tingut sovint es que sense un ajut molt important aquests projectes no son viables, perque poden trigar tants anys a amortitzar-se que pot causar un greu desequilibri en la nostra fràgil aventura... Per tant s'ha d'anar molt en compte. A mi m'encantaria {que es pugues fer} i si mai es troben els mitjans per fer-ho, ... ho faria ara mateix, perquè es una música extraordinària i aquestes vespres de Sant Jordi son realment un dels moments importants que tenim del barroc català.
…I acabaré dient que això seria responsabilitat de les institucions mataronines de vetllar perque una cosa així es pogués realitzar. Perquè penso que nosaltres, com a músics privats, com a persones que portem una activitat, no podem assumir totalment la recuperació del patrimoni, perque això es una responsabilitat comuna de les institucions que tenen, elles si, la responsabilitat de defensar aquest patrimoni. Nosaltres ja fem molt fent la difusió d'aquest patrimoni dintre del que podem, però assegurar la visibilitat d'aquest patrimoni això hauria de pertànyer al pais en ell mateix, no?

- Es clar. Deiem que en la seva ja llarga trajectoria ens intriga una mica un punt dels origens. Vostè va començar estudiant violoncel al Conservatori i, en un moment determinat, va quedar fascinat per la viola de gamba. Quin va ser aquest moment?

- Va ser molt aviat, perque jo al començament dels meus estudis vaig descobrir un dia buscant partitures - m'encantava com a violoncelista buscar partitures que m'agradessin i sortir una mica de la rutina dels estudis, on tothom tocava sempre les mateixes peces obligatories per tots els estudiants -. Jo m'en anava sempre a Casa Beethoven i a veure les botigues de música per veure si trobava alguna cosa extranya o alguna cosa que m'interesses i va ser a Casa Beethoven, a les Rambles, que un dia vaig trobar una edició de les "pieces de viole" de Marin Marais, arranjades pel violoncel, a la qual hi havia les "Folies d'Espanya" que acabo de tocar ara… i aquestes partitures, tan .. extranyes i al mateix temps tan interessants em van ... encuriosir molt i durant els meus estudis de violoncel vaig anar buscant coses per viola de gamba, perque sempre que trobava coses erem musiques extremadament interessants, molt novedoses, que portaven un perfum especial. Tan es aixi que quan vaig acabar els estudis, vaig apuntar a l'agenda: “ buscar què es una viola de gamba”. Buscar una viola de gamba per … veure l'instrument, perque fins aquell moment no havia pensat mai que ho podia compaginar i a l'acabar els estudis em vaig sentir més lliure per a poder abordar una altra cosa.

- Això deuria ser cap a l'any ...

- Aixo va ser exactament l'any 65 es a dir , vaig començar els estudis de violoncel al 56 i 9 anys més tard els vaig acabar, i va ser en aquell moment que vaig tinguer la sort de tenir una viola de gamba que em van oferir a Ars Musicae, un cor de música antiga de Barcelona on cantava la Montserrat Figueres, que també estudiava violoncel.

- Ah si?

- I venia sovint despres de la meva classe, i ella … be, cantava quan jo tocava Bach i probablement li va dir l’ Enric Gispert: "escolta, conec un xicot que toca molt bé Bach, i si toca bé Bach podria tocar la viola de gamba". I en aquells moments estava preparant projectes interessants amb la Victoria dels Angels, concerts a Granada, i a l'arribar a Barcelona em truquen i em diuen " tens una viola de gamba a la teva disposició". Es el destí, no? A més de la viola de gamba hi va haver el coneixement de la Montserrat Figueres i ... així va començar tot!!

- D’alguna d'aquestes experiencies mes mediàtiques com la que va tenir amb el film d'Alain Corneaud "Tous les matins du monde", en va treure una experiencia positiva?

- Totalment positiva. Cent per cent positiva. Perquè primerament, va ser una experiencia que va permetre portar la musica en el seu estat mes pur, perquè una de les coses que jo vaig exigir sempre es poder fer les les músiques tal com eren, sense cap manipulació, apart d'alguna improvisacio i algun arranjament d’ "une jeune fillette", una cançò popular, tot lo demés, la música d'orquestra de Lully, la "chanson de tenebres", tot, tot ho vam fer tal com s'havia de fer, per tant no hi havia cap ... diguessim ... cap manipulació que facilités acostar aquesta música al public. Era tal com era. I em vaig quedar sorprès de veure amb quin ... religios silenci la gent escoltava tot el film i amb quina ... també amb quina concentració la gent es quedava durant set o vuit minuts una vegada ja s'havia acabat el film, quan hi havien tots els crèdits, escoltant la “reveuse" .. i despres d'això es clar, hi va haver aquest fenòmen amb molta gent jove que va descobrir aquesta música. Vàrem estar durant mesos en el top ten al costat del Michael Jackson: "tous les matins du monde" i Prince !... i encara continua avui en dia; avui ens en anem a Taipei i encara hi ha joves que fan música perque van veure aquesta pel.licula i avui potser fan Rachmaninov o el que sigui, Això es molt positiu, ha obert a molta gent que mai hagues tingut la possibilitat de accedir-hi.

Entrevista amb el violinista Jaap Schroeder

Aquesta es l'entrevista que varem mantenir amb el violinista holandes Jaap Schroeder, un autentic pioner en la interpretació de la musica antiga, tot aprofitant la seva presencia en el XXè Festival de Musica Antiga de Mataró , que es va celebrar el passat Novembre de 2006

- Senyor Schroeder, recorda en quin moment va decidir començar a interpretar amb instruments antics i amb criteris originals?

- Si, Ho recordo...perque en aquell moment tocava musica barroca amb el “Quadro Amsterdam” juntament amb Leonhardt, Bruggen i Bilsma, cap a l’any 60. I el que em va fer decidir a començar a tocar el violí barroc, es que en aquell moment estava tocant les sonates de Bach. Aquestes sonates ...son com si estiguessin escrites a tres veus: el violí per una banda, la ma dreta del clave, i la ma esquerra del clave.
Doncs ja feia temps que no acabava de trobar-me còmode tocant aquestes sonates amb un violí “modern”, perque quedava com...descompensat amb el so del clave. El so del violí modern es massa estrident . I llavors vaig pensar que una solució podia ser provar d’utilitzar un violí barroc. Això va ser a començaments dels anys 60.

- Al començament dels anys 60?

- Si, fa uns 45 anys mes o menys...

- Segurament va ser una idea sorprenent en aquell moment...

- No. No exactament, perque en aquell moment Nikolaus Harnoncourt a Viena, amb el seu grup i la seva esposa, ja es dedicaven a interpretar musica del s XVII i ho feien amb instruments originals. En canvi jo vaig començar a tocar amb Bruggen i Leonhardt i llavors encara ho feiem amb instruments moderns i de fet, els nostres enregistraments en CD de Couperin i Telemann es van fer en instruments “moderns” . De tota manera ja en aquell moment la nostra tècnica ja anava buscant un so “diferent”, un so que s’apropes mes al so barroc, de manera que el nostre “so” ja no era un so “modern” en absolut, tot i utilitzar instruments “moderns”.

- En aquell moment voste va tenir que ser probablement una mica autodidacta, ensenyar-se a voste mateix...

- Si es clar...Be, en realitat Marie Leonhardt ja tocava el violí barroc en aquell moment, pero no estavem massa en contacte. Per tal de poder fer be el repertori de...per exemple, les sonates per a violí sol de Bach, te n’adones que es necessita un so determinat i una tècnica diferent...per que no es pot tocar el violí barroc com es toca el violí modern. Alguns amics meus quan em veien amb un violí barroc em deien: Oh, que interessant, un violí barroc, el puc provar? I al passar l’arc sonava “JJJJJJ.....”
El violí barroc demana una tècnica totalment diferent. Has de desmuntar la teva tècnica clàssica i construir de nou una tècnica nova. I aixo demana temps, es clar.

- Voste encara toca el violí modern en alguna ocasio?

- No...ehm...Be. En realitat el que toco es el violí “classic” que es un instrument ....intermig entre el violí modern i el violí barroc. Mm...a la segona meitat del s XVIII gairebe tots els violíns (que en aquell moment eren “barrocs” es clar) es van començar a “modernitzar”. Aixo era al segle XVIII. Doncs jo necessito aquest violí clàssic per a tocar els quartets de corda classics, que son una part fonamental de la meva vida musical, abans i ara. Doncs per tocar els quartets classics tinc un magnific instrument, un “Gofriller” , que tambe va ser modernitzat, i per tant ja no es un instrument “barroc”.

- Nosaltres el recordem especialment per les seves interpretacions de musica de cambra i l’enregistrament de la integral de les simfonies de Mozart

- Si , això va ser ja una mica mes endavant. D’alguna manera era com si despres de treballar el repertori barroc...el pas següent, el pas lògic per mi va ser utilitzar els instruments antics tambe per al repertori classic. Vaig començar a utilitzar el violí barroc per interpretar els quartets de Bocherini i els primers de Haydn i Mozart. De tota manera em vaig adonar que no acabava de funcionar, que necessitava un altre instrument.perque per interpretar a Haydn i Mozart es necessita mes tensió a les cordes . També en la mateixa epoca vaig estar tocant amb el Smithsonian quartet, un quartet americà i feiem els darrers quartets de Beethoven , Schubert.. pels quals necessites instruments moders amb arcs tambe moderns. I tambe he tocat amb un quartet juntament amb musics Islandesos, tocant Schubert i Schumann. i Brahms. En aquests casos tambe utilitzo un arc modern i una afinació moderna, es a dir a 440...En realitat he procurat tocar sempre amb els instruments mes adients per a cada periode.

- Vostè te dotzenes de enregistraments...de tots ells en triaria un?

- Be ...potser dire que l’ultim que que fet! No, a veure... per exemple he fet fa poc un disc amb musica de principis del s XVII per a violí sol, he fet molts enregistraments de Mozart que sortiran a la llum en els propers mesos amb “Virgin classics”, tambe tinc un grup al Estats Units amb un piano d’epoca, del 1834 i amb el que enregistrem musica de Mendelsohnn i Schumann.. Be , la cosa va endavant...

- Per cert, quin instrument, quin violí utilitzara en el concert d’avui?

- Tocaré amb un violí barroc, fet a l’any 1700 a Amsterdam, per un luthier Holandes que es deia Wilhem van Osseid.

- I ja la darrera pregunta, Com va ser que va coneixer el grup espanyol Hippocampus?

- Be , no ho recordo exactament, pero va ser gracies a que la meva filla gran, que esta casada amb un espanyol i viu a Madrid, be en realitat a El Escorial. Alla hi vaig anar per un curs i ...Si. Crec que va ser allà que els vaig coneixer, varem tocar junts, i al cap del temps varem fer aquest enregistrament. Pero d’aixo ja fa uns quants anys!