Entrevista realitzada al compositor mataroní Moisès Bertran, el dia 23 de juny de 2007, amb motiu de la presentació del seu nou disc "Variacions i Fantasia" editat per Columna Música. El compositor ens explica els seus inicis i ens parla de la seva música
- Moisès, comentan’s quatre coses d'aquest enregistrament teu, “Variacions i Fantasia”, quines peces inclou, i com es va gestar…
- Bé, aquest projecte fa anys que va començar….porta temps treure un disc, de fet es un projecte llarg quan un no és un artista de masses diriem, no?.. pero treballant amb Columna Música varem anar perfilant la proposta, posa-li que faci al menys tres anys que ho vaig proposar a Columna i va ser ben rebut, pero com sempre, s'ha d'esperar que hi hagi alguna subvenció. Vaig trucar moltes portes ... vaig buscar al Patronat Municipal de Cultura de Mataró també, però no va interessar…
- Home, un enregistrament ja es difícil en el món de la música clàssica, diuen que està en crisi perque hi ha poc mercat. M'imagino que quan es tracta d'un autor jove i a més de música contemporània ....
- …encara es fa més difícil si si. El disc conté dues peces, el Trio i les "Variacions i Fantasia" sobre un tema de Salvador Pueyo que es van gravar a Medellin, on jo treballava els quatre primers anys que vaig residir a Colombia; tres altres peces les vaig fer a Medellín pel meu compte; dues altres gravacions es van fer a la Universitat Nacional de Colòmbia per càrrec seu i una obra més es va enregistrar aqui a Barcelona. Amb tot això es va fer el màster i llavors ja amb subvencions de l'Institut Català de les Industries Culturals, i amb el recolzament de la Universitat de Medellín i de la Universitat Nacional de Colòmbia es va poder fer el projecte.
- Anem als teus origens. Tu ets de Mataró i els teus anys de joventut els vas passar aqui. Vas formar-te també a l'escola de Mataró?
- Si, a l'escola de música del Cercle Catòlic, una filial del Liceu. Vaig nèixer a l'any 1967 i als 12 anys mes o menys ja vaig entrar a l'escola, allà vaig començar els estudis amb el mestre Josep Canals, la Teresa Feliu, en Pere Gonzàlez, l'Alba Massafrets… vaig començar el solfeig i després el piano que es l'instrument que em cridava l'atenció. I de seguida quan vaig començar els estudis d'harmonia vaig descobrir que això de remenar notes i de posar-les en vertical i en horitzontal, i de provar-ho al piano m'agradava molt. I l'harmonia i el contrapunt, que son els estudis diguem tècnics o teòrics abans de començar a pensar en composició, els vaig anar fent molt de pressa. Com que m'anava molt bé, i m'era senzill de fer, doncs si podia, feia dos cursos en un any, i als 19 o 20 anys ja vaig començar composició a Barcelona, perque hi havia assignatures que no es podien fer a Mataró i s'havien d'anar a fer a Barcelona. I allà vaig començar composició amb Salvador Pueyo.
- D'alguna manera tu, que en aquests moments ja tens mes de 40 composicions, et definiries o t'implicaries amb algun estil compositiu?
- Jo més aviat em definiria per negació. No sóc avanguardista, no soc post-serialista, no soc minimalista ... potser una mica post-romàntic ..
- Sembla que hi ha un cert retorn a la tonalitat dels últims anys, en el que molts compositors estan ara perdent una mica aquella pressió que hi havia als anys inicials on s’havia de fer música serial o, al menys, que no semblés tonal..
- Si, jo penso que els anys 40-50 van ser una mena de dictadura estilistica, marcada per Austria i Alemanya que deien el que s'havia de fer i el que no. En aquella època els compositors realment van viure una dictadura molt forta. Ja despres de mica en mica la cosa es va relaxant i petites introduccions altra vegada cap a la tonalitat als anys 70, a partir d’obres que en diuen collages, amb prèstecs d'altres compositors, com per d'alguna forma justificar el fet que hi hagi algun fragment tonal o melòdic. Però no sé, tot a l'adolescencia, als primers anys de composar, tenia molta inseguretat perque jo composava el que m'agradava i el que m'agradava era bastant melòdic amb una concepció harmònica basada en la tradició. La meva música penso que és molt basada en la tradició, però no és tradicional, ni és romàntica, ni és tonal. Es molt eclèctica, utilitzo moltes tècniques diferents i si necessito fer servir algun recurs del serialisme el faig servir, pero no he composat mai una obra serial sencera. Només ho faig com a recurs. Per exemple, el faig servir a les variacions i fantasia sobre un tema de Salvador Pueyo: el tema que utilitzo pertany a la primera sonata d'en Pueyo, el tema lent, que és un tema dodecafònic. Llavors es clar, la linia melòdica es dodecafònica i a partir d'aqui hi ha processos en l'obra que tenen a veure amb el dodecafonisme.
- Moisès, com i quan va ser que en un moment determinat decideixes marxar als EEUU per completar la teva formació?
- L'any 92 vaig acabar el superior de piano i composició al Conservatori del Liceu. En aquella època jo estudiava amb la professora Mª Jesús Crespo, i havia fet un parell de cursos al curs internacional de Girona que els donava en Luiz de Moura Castro. Aquest pianista brasiler col.laborava molt amb la Mª Jesús Crespo i ella em va dir “falten uns quants mesos per l'exàmen final de piano, potser estaria bé que ell (Luiz de Moura) et sentis. I aixi ho varem fer. I ell em va dir: "aquest xicot ha canviat molt, està en molt bon moment, l'hauriem de portar cap a EEUU a que continui estudiant". Així que diguem que van ser ells els qui ho varen decidir.
- Hi vares anar amb una beca?
- Si, llavors vàrem començar la cerca de les beques, la universitat d'allà em va becar, una beca parcial. Despres vaig buscar més coses i finalment vaig tenir una beca de l'area de Cultura Generalitat, i a l'any següent m'en va sortir una altra d'un altre departament de la Generalitat, de recerca. I vaig estar dos anys. Amb aixo ja en portava tres (les dues de la Generalitat i la d'allà). L'ultim any m'en va donar una la caixa de Manresa, que ja era una beca més petita i vaig tenir alguns "apuros" i amb l'ajuda dels pares i la familia vaig poder acabar el doctorat. Amb aquests 4 anys vaig fer el màster i el doctorat.
-Fer el doctorat és un moment important en la formació d'una persona, fer una formació de post-grau, conèixer gent d'alt nivell, sempre és una cosa estimulant, suposo. I la vida als EEUU com la vares trobar, musical i socialment?
- Musicalment va ser un canvi important perque allà hi havia molta competència, molts estudiants igual que jo, però que n'hi havia de bonissims, que ténen unes condicions brutals i també hi ha gent que va fent. Però apart de tot això hi ha molta oportunitat, molts concerts, molts cicles, més orquestres, més grups de cambra, més festivals, concursos, i amb això vaig poder anar-me fent sentir la música, perque quan vaig marxar d'aqui nomes s'havien tocat dues obres meves…en canvi als EEUU, hi vaig estrenar força més cosa, vaig sentir obra d'orquestra meva, es va tocar una peça que es diu "Catalanesca" que és una obertura per orquestra simfònica gran. La va tocar la Orquestra de Manchester de l'estat de Connecticut.
- En quin moment fas el salt a Colòmbia?
- Bé, una professora que havia conegut als EEUU estudiant, em va fer la proposta de poder anar a Colòmbia a impartir unes classes a l'estiu. Despres de pensar-ho una mica hi vaig anar a l'acabar la feina d'aqui, a finals de juny i vaig començar aquestes classes i m'hi vaig sentir molt bé. Aleshores em van proposar si m'hi voldria quedar, que podien obrir una plaça de composició, que els interessava molt que em quedés, … i m'hi vaig quedar. Vaig estar 4 anys a Medellin, dos i mig fent de professor, desprès vaig dirigir el Departament de música, un any i mig més, i despres ... bé el que passa es que Medellin es una ciutat molt gran però el nivell cultural té una vida limitada i arriba un moment que dius, ara ja he fet el que havia de fer i, o segueixo amb això i em quedo estancat o busco com desenvolupar-me. I va sortir una convocatòria d'oposicions al Conservatorio Nacional de Bogotá i desprès de pensar-m'ho una mica m'hi vaig presentar i vaig guanyar la plaça, i ara porto dos anys al conservatori.
- I no tindries ganes tornar a Catalunya?
- Es clar que m'agradaria estar aqui!! M'agrada molt quan vinc a Catalunya i em sap greu estar tan lluny, tinc la familia ...pero a Colòmbia em tracten molt bé: tinc molt bon contracte, tinc poques hores de docència, entre 8 i 12 hores setmanals… Normalment dono composició i orquestració, de vegades alguna materia teòrica com harmonia. Estic donant classes de dos màsters, un de pedagogia del piano, on faig una panoràmica del repertori pianistic al llarg de la història, i un altre de direcció d'orquestra, on faig la classe d'orquestració. També tinc una part de contracte que es composició. Amb aquest horari tinc temps i també em donen moltes facilitats de moviment, per anar a tocar quan hi ha festivals.
- Home, es una situació ideal, ja que et deixa hores per composar tranquil.lament
- Si, estic molt bé, i ara he d'escriure una òpera que he d'entregar a l'Agost del 2008 que és part del meu contracte. És a dir, com a part del contracte he d'anar presentant projectes de creació. Els aproven, em donen pressupost per si necessito material bibliogràfic o discografia o si he de fer algun viatge, o algun monitor que m'ajudi a digitar la partitura amb el Finale (software especial de partitures). Son condicions molt bones encara que sigui a Colòmbia.
- I aquesta òpera que estas escrivint, ja té títol?
- Si, si, es diu "El último dia de Francisco Pizarro" i va sobre la conquesta. Vaig pensar que com a espanyol a llatinoamèrica havia de buscar algun tema que tingues relació amb això.
- Hi ha compositors que diuen que gairebé mai no escolten música. N'hi ha que prefereixen aillar-se per sentir més el que porten a dins i en canvi n'hi ha que prefereixen escoltar música per agafar idees. Com s’ho planteja Moisès Bertan?
- Jo no escolto gaire música i em critico a mi mateix per això. No n'escolto sobretot quan he de composar. Jo el que faig és mirar partitures, especialment quan em proposen obres amb alguna instrumentació extranya. Per exemple com quan vaig fer l'obra per guitarra i piano o ara recentment que vaig escriure un trio per arpa, viola i flauta a l'estil de la sonata de Debussy, doncs vaig mirar la partitura d'aquesta sonata.
- Tria'ns una peça del repertori clàssic que t'agradi especialment.
- El segon moviment del concert en sol de Ravel. Ravel es un compositor que m'arriba molt. Allò que diuen si haguessis d'anar a una illa deserta, quin compositor triaries? doncs jo triaria Ravel, i de totes les seves obres quina triaries? doncs triaria aquest concert i un troç del concert? doncs el segon moviment, m'arriba molt.
